Cafè de París. Francesca Aliern

Aquesta novel·la ens presenta la història d’una dona apassionada per la música que, en temps de la Segona Guerra Mundial, recorre espais emblemàtics del món artístic i, en un moment determinat, agafa les regnes de la seua vida i ja no les deixa anar mai més, malgrat que siguin dures i punxenques.

Seguint els passos d’un comediant de plaça d’origen grec, la protagonista d’aquesta història desapareix del seu poble i deixa enrere una vida que ja no podrà recuperar. La jove Magdalena decideix provar sort en l’incert món de la música i, en poc temps, passa de cantar a l’hort de casa, en un poble marcat per les penúries i l’èxode rural, a triomfar com a Madeleine en els escenaris de les grans ciutats. La descoberta del Cafè de París la portarà a viure un idil·li amb la ciutat de les llums i, també, a conèixer el significat de l’èxit i les seues grans repercussions en la vida familiar.

Francesca Aliern
Filla de Xerta (Baix Ebre), és una novel·lista compromesa amb la societat que l’envolta i amb el seu entorn. Guardonada amb el Mèrit de les Lletres Ebrenques (2011), la seua prolífica obra compta amb un gran nombre de lectors i lectores fidels: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La Menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins (2007), Cor de llop (2008), Aigües fondes (2009), Mans de fang (2010), L’espiera (2011), La senyora Avinyó (2012), La segona innocència (2013), Les passions de la Menestrala (2014) i Cullerades de vida (2015).