Club de Lectura Biblioteca Marcel·lí Domingo

Properes lectures del Club:

La princesa de jade de Coia Valls i El somni de Tàrraco de Xulio Ricardo Trigo

21 de setembre de 2012 19.30 hores, amb presència dels autors

Coia Valls. Natural de Reus, és escriptora i actriu, i es dedica a la docència com a logopeda. Ha estat  redactora en cap del diari digital Tarragona Literària i directora adjunta de l’Escola de Lletres de Tarragona. Ha publicat diversos llibres de narrativa infantil i juvenil com L’ombra dels oblidats, i s’ha convertit en una de les revelacions de la narrativa catalana dels últims anys, amb novel·les com La princesa de jade i El mercader, un del èxits del darrer Sant Jordi.
coiavalls.wordpress.com

Xulio Ricardo Trigo. Natural de Galícia, de ben petit es desplaça al País Valencià, on comença una  llarga i premiada trajectòria en poesia, narrativa juvenil i novel·la. Col·labora en diversos mitjans de premsa escrita i dirigeix la col·lecció Escriptures d’Editorial Perifèric. Viu a Tarragona des de fa uns anys, on s’ha convertit en un dels referents de novel·la història catalana amb obres com Els secrets de la reina, El somni de Tàrraco i El port del nou món.
www.escriptors.cat/autors/trigoxr

La princesa de jade

Amb La princesa de jade, Coia Valls ha obtingut el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2010. En resum, ens trobem a l’any 551 i Justinià, emperador de Bizanci, atenent la darrera voluntat de l’emperadriu Teodora, envia un grup d’expedicionaris a la Xina per a fer-se amb el secret de la seda. Penso que tant els personatges que emprenen l'expedició, com els que es queden a Bizanci, com els que s'afegeixen al viatge, són plens de simbolisme. El grup el formen uns teixidors (Xenos i el seu fill Únian, acompanyat de l'amic Fiblas), una monjos nestorians (Rashnaw i el deixeble Trystias) i uns soldats encapçalats pel jove Lysippos (el seu superior Belisari es queda a Bizanci); homes que dominen la tècnica, l'esperit i l'acció. Les relacions que s'estableixen entre ells, plenes de dubtes i malfiances a l'inici, i de comprensió i estima al final, les seves motivacions i aprenentatges particulars, formen gran part de la trama del llibre. Però de fet, tots aquests homes són empesos per l'aparició de tres dones: Teodora, que és qui promou tota la història, la musulmana Najaah que s'afegeix durant el viatge, i la princesa Yu.
Però l'autèntic personatge de la novel·la, que li dóna consistència i sentit, és el Viatge. Coia Valls ens fa reflexionar sobre què representa el viatge, el seu destí, el seu origen. El camí: passat, present i futur en un simple traç.



Us deixo amb uns quants fragments:
“Viatjar és descobrir a cada pas la veritat de tot el que han deixat enrere.”
“No és fàcil abandonar la ciutat. Mentre hi romans encara penses que tot és possible.”
“Si mires enrere, el camí s’amaga entre els revolts per tornar a aparèixer més petit, més llunyà, però sempre buit.”
“Caminar no sempre es tradueix en guanyar terreny.”
“Quina és la direcció a prendre si la por et condemna a les tenebres?”
“Sense apartar-s’hi, li recorre l’oval de la cara amb la punta dels dits. Sent que es tracta d’un privilegi semblant al de caminar pel perfil de la lluna.”

El somni de Tàrraco

En primer lloc (o en segon), és una novel·la històrica, ambientada a la Tàrraco de l'any 26 aC, quan era el centre del món, ja que l'emperador Octavi hi residia, recuperant-se d'una malaltia. Tàrraco creix, s'hi construeixen les infraestructures que en faran una ciutat patrimoni de la humanitat dos mil·lennis després (el teatre, l'aqüeducte...). Els carrers, palaus i cases són niu d'ambicions, intrigues i traïcions, iniciades amb l'assassinat del governador. D'aquest part em criden l'atenció el paper decisiu dels esclaus de confiança de diverses famílies, i que l'autor hagi prescindit de la presència física en els esdeveniments d'un personatge com Octavi que, malalt i feble, delega el protagonisme en la seva dona Lívia Drusil·la.

En segon lloc (o en primer), Perthus, ja a la seva vellesa l'any 44 dC, narra i recorda en to reflexiu la seva vida, en capítols que s'intercalen a la trama principal (o secundària) i que li donaran un sorprenent final. A mi és la part que més m'agrada, i juraria que al Xulio també. Us transcric algun fragment:

"...m'he tornat invisible. La gent ja no para esment del meu cos perquè hi ha moments en què tot jo sóc memòria. L'home que troben al mig del carrer ja no és la matèria viva amb la qual poden ensopegar i caure, tan sols és un garbuix de pensaments, una ombra del passat plena d'idees antigues."

"D'un temps ençà, sospito que són els éssers amb els quals tinc més a veure, que el meu és un estat líquid, que l'únic moviment capaç de satisfer-me seria surar sense rumb mentre contemplo amb indiferència el pas dels dies."

"Aleshores vaig començar a entendre que si el futur era la possessió més preuada, només si l'omplia de projectes, d'il·lusions, podria refer-me de tot el que anava deixant enrere."

Una última reflexió. En temps de Perthus s'està construint el circ, amb la mort i la sang de protagonistes, en contraposició amb el teatre que ell tant estima. Ara, en quin món vivim? En un dominat pel teatre o pel circ?.

Fes-te membre del

Club de Lectura

Biblioteca Marcel·lí Domingo

C. de la Mercè, 6, Tortosa

977 44 55 66

Coordina: Jesús M. Tibau

clubdelectura@tortosa.cat

bmd@tortosa.cat

www.biblioteca.tortosa.cat