Des del rovellet de l'ou d'Elx

Presentació: Des del rovellet de l'ou d'Elx,

de Joan Carles Martí i Casanova, publicat  per Voliana Edicions

A la llibreria Viladrich, el dissabte 18 de juny, a les 7 del vespre

Joan-Carles Martí i Casanova (Marsella, Occitània, 1958) és fill d’elxà i d’oriolana. Va viure a Marsella i Sydney durant la llarga emigració familiar. Viu a Elx des del 20 de desembre de 1972. Llicenciat en traducció i interpretació (especialitat anglès, francès, castellà i català). Té estudis d’italià i occità. És diplomat en turisme. Fou cap d’exportació en el calçat. Tècnic de turisme i cap de promoció turística de l’Ajuntament d’Elx (1986-2007). Cap del servei de turisme i de residents internacionals de l’Ajuntament de Guardamar (de 2007 ençà). Professor nocturn de català per a adults (1977-1983). Activista cultural des de 1975. Primer president de l’associació per la llengua i director de la revista El Tempir (1993-2008). Segueix al Tempir d’Elx, a  La Gola de Guardamar i a l’Institut d’Estudis Guardamarencs. Membre del consell assessor de la revista Llengua Nacional de Barcelona. Ha publicat en premsa i en revistes especialitzades: sociolingüística, dialectologia, traducció, turisme, poesia, literatura, crítica literària i nacionalisme. Primer president de la Federació d’Organitzacions de Llengua Catalana (FOLC) 2005-7. El 2010 publicà el llibre L’ús interpersonal del català entre el professorat d’Elx-Vinalopó i de l’Alacantí el curs 2008-2009.

Des del Rovellet de l’Ou d’Elx són vint-i-tres escrits en els quals es reflexiona sobre la gran ciutat a la fita sud de la catalanitat cultural. El rovellet de l’ou és la denominació  tradicional del centre històric. Es reflexiona sobre el Misteri d’Elx, el model lingüístic valencià, la riquesa del català de la frontera sud, la història, uns elxans il·lustres, alguns oblidats a casa; i les relacions sempre complicades amb Alacant i València. Ens apropa el seu petit gran país d’una vitalitat lingüística amagada, insospitada i menystinguda nord enllà de la línia Biar-Busot. Ens retrata alguns dels personatges que feren possible la represa lingüística de l’Extrem Sud del País Valencià a la segona meitat del segle XX.

Pel camí que s’enfila tramuntana amunt un elxà és cridat a fer conèixer la seva terra per tots els Països Catalans: al Segura, al Vinalopó, a Alacant, a Otos a la Vall d’Albaida, a València, el cap-i-casal dels valencians, a Tortosa, a Barcelona, la capitalitat cultural de tots els catalanoparlants, a Girona, a Mallorca fins arribar a Quilhan, Tolosa, Marselha o Ate, en terres occitanes on va nàixer un elxà que va tornar enjorn al bres, perquè s’han d’estretir els llaços entre els pobles de llengua catalana i de llengua occitana que conformen una civilització original bessona.


Joan-Carles Martí i Casanova és un dels activistes per la llengua i cultura catalanes més coneguts del País Valencià des de les seves talaies d’Elx i Guardamar. És llicenciat en traducció i interpretació (especialitat anglès amb francès) per la Universitat d’Alacant i diplomat en turisme. És el cap del servei de turisme i de residents internacionals de l’Ajuntament de Guardamar.