Llibreries de proximitat

Els llibreters agrupats pel Gremi de Llibreters de Catalunya, exposem en aquest document les nostres inquietuds i reflexions, peticions i exigències, pel bé del nostre col·lectiu i de retruc, o necessàriament, del Sector del Llibre, en que hi estem vitalment vinculats.

Evidentment com qualsevol professional ens hem de guanyar la vida amb el nostre treball, com ho fan els metges, els advocats, els mestres i tota persona que dedica les seves jornades de treball al seu ofici. Nosaltres, com a tals professionals, som comerciants.

El nostre ofici té la vessant important de ser difusors culturals, i això ens exigeix ser molt curosos en respectar la llibertat intel·lectual dels nostres clients, no endebades en ser preceptors de lectura, ens cal atendre les seves necessitats i, sempre que sigui possible, el seu creixement cultural.

Pel bé de l’amplitud de pensaments, és important mantenir la independència del llibreter, no dependre de grups de pressió, que poden acabar monopolitzant la lectura i arribar a extrems del pensament únic. No oblidem que, llibre i llibertat, ja son per a molts una mena de sinònim.

Cal convèncer als col·lectius més propers de la bondat del nostre ofici. Cal que escoles i mestres reflexionin si és convenient donar els llibres escolars directament als alumnes, evitant el seu pas per les llibreries, només per quedar-se amb un guany que no els correspon com a ofici, i privant el coneixement de tot el món literari que té el llibreter a l’abast dels alumnes i famílies. L’economia discutible i pactable, no ha de privar els alumnes i llurs famílies del seu pas normal per les llibreries. Fer-ho és negar un acte pedagògic massa important.

Els editors no han de competir deslleialment amb els seus clients. És lícit defensar el propi negoci, però cal fer-ho dins les normes establertes de lliure competència, respectant els drets de cada col·lectiu. No pot ser, ni creiem que sigui legal, oferir millors tractes de preu a les escoles que a les llibreries, i tot per assegurar-se el consum dels seus texts en front de la competència, arribant així a una escalada de marges suïcida, en la que la qualitat ja no és decisiva, i si no fos massa dur, es pot dir que per vendre son capaços de prostituir la llibertat dels professors, amb prebendes i compensacions econòmiques i/o d’altres. Les AMPES cauen també, freqüentment, en aquest joc de curt abast pedagògic. Amb bona fe, potser sí, però mancat de visió educativa.

Diuen els autors en un recent comunicat; DEMANEM:  L’educació de pares i mares perquè fomentin la visita a les llibreries, la compra periòdica de llibres, la creació de biblioteques familiars a les llars i la lectura compartida. Una bona reivindicació social que situa al seu lloc la influencia i el bé que representa per la comunitat, des de els infants fins tota la família, la visita habitual a les llibreries.

Demanem a la Administració que sigui respectuosa amb els nostres drets, com a ciutadans i com a contribuents que som. És deure de l’Administració mantenir Biblioteques i Centres de Cultura, i així com encarreguen parets i mobles als professionals pertinents, també, lògicament, han de comprar els llibres als llibreters i no pontejar-los com és costum. Els nostres impostos, no han de servir per crear una competència deslleial.

Quantes lamentacions i llàgrimes de cocodril, vessades en els tancaments de llibreries, s’evitarien, si l’Administració en tots els seus vessants culturals, fossin clients i bons pagadors de les llibreries del país!

Els llibreters, com a  negociants, sabem que ens hem d’espavilar amb el nostre treball i dedicació. No amb subvencions i prebendes, però sí que ens cal el respecte i la col·laboració honesta de tota la societat que ens envolta i a la que volem servir. No demanem més, però no podem subsistir amb menys.

Amb la nova llei d’arrendaments urbans, veurem, com ja veiem, desaparèixer o arraconar les llibreries més ben situades. Elles, i els comerciants que tenien com a veïns, han creat la riquesa que representen, avui per avui, els millors carrers i passejos de les ciutats. Sense el comerç, mai serien el què ara són, i en premi se’ls aplica una llei que els foragita. Això sí, cada vegada que desapareix una llibreria o un establiment emblemàtic, tenen un dia o dos de gloria en els mitjans, i prou.

Una ciutat sense llibreries visibles, està mancada d’un segell de qualitat difícil d'omplir, i al pas que anem, si la societat no desperta i reconeix aquest ofici de defensa de la Cultura, amb majúscules, i li respecta els seus camps d’acció pels que existeix i tributa, deixarem les ciutats orfes d’un patrimoni, que no fa pas tants anys, i encara avui a molts països, era considerat consubstancial per una comunitat que es consideres culta.

Als llibreters ens pertoca la creació popular del Dia de Llibre, que afegida a la centenària tradició de les roses ha esdevingut en la Diada de Sant Jordi, que és sens dubte la Festa més popular i emblemàtica de Catalunya. Demanem que se’ns respecti i encara més, es reforci, la nostra presencia en carrer i places, i que les administracions, partits politics, entitats civils, escoles i tot tipus d’organitzacions, no entorpeixin l’exposició i venda de llibres i roses que correspon als seus professionals, ocupant els millors llocs públics, i encara més, fent de botigues de llibres i roses, sense la professionalitat i l’atenció futura que requereix tota venda, com obliguen les normes i reglamentacions comercials. Per més ironia ens els trobem al costat de les nostres parades, fent-nos competència directa i deslleial, lliurant-se dels impostos que tot comerç suporta. Si cerquen mantenir el cost dels seus ideals o serveis, és lògic que ho facin rascant les seves butxaques i tresoreries, no les nostres.

Al nostre col·lectiu se l’hi presenten nous reptes, amb l’arribada del llibre en suport electrònic i, gremialment, estem preparant les millors eines per atendre els lectors que escullin aquest tipus de lectura. Tenim, això sí, una greu preocupació, compartida amb autors i músics, que és la pirateria tant estesa al nostre país, davanter en aquesta mala pràctica de robatori, moralment reprovable, però socialment admès sense escrúpols. Caldrà trobar per part de l’Administració, sistemes dissuasoris, si els de la lògica cultural i cívica no aconsegueixen seduir i convèncer els lectors consumidors, que a la llarga seran, també, els perjudicats, en desertitzar el món creatiu i la seva difusió. 

Gremi de Llibreters de Catalunya.