Notes d'un estudiant que va morir boig.

Avui us recomanem aquesta reedició d'un llibre de Sebastià Juan Arbó.
Escrita el 1933, aquesta obra de primer ordre podria ser la d’un jove artista d’avui. Pertany a la família dels llibres visionaris i sembla escrita expressament per a nosaltres, lectors d’un temps convuls que assistim a l’ensulsiada dels miratges.

“Conten que als embriacs la terra se’ls escapa i han d’agafar-se al fanal. No sé si és la terra o sóc jo, però a mi, sense beure, em passa una cosa semblant. Miro la gent que passa i penso en els xacals.”

Notes d’un estudiant que va morir boig és el diari d’un inadaptat en plena rebel·lió contra el món. No pas un diari convencional, sinó un calidoscopi de trossos de vida íntima esgarriada en la gran ciutat; un aplec de fotogrames que capten, sota la calma de la gent obedient, la bogeria d’un món a punt d’estimbar-se.