Tortosa de carrer. Juanjo Rovira

'Aquestes pàgines són en honor del poble tortosí.'

'Unes quantes estampes literàries que intenten fer present i palès allò que per a alguns és passat i escondit.'

Sovint passa que a les ciutats carregades d’història, sobretot si tenen seu episcopal –Tortosa n’és un exemple-, són abundants les publicacions dedicades a la mitja dotzena de monuments emblemàtics i a la dotzena de personatges, entre alguns del clergat i altres del món polític, literari o científic; abundants i necessàriament repetitives pel que fa al cos del treball editat, encara que tenen variacions d’enfocament.
L’autor d’aquest llibre dóna per bones totes aquestes publicacions, ho diu molt sincerament, però ha volgut recordar i retratar el poble pla, i la seua vida. El poble és el substrat de la història. Fins i tot aquells teòrics que pensen que la història es mou a cop de personatges genials, hauran d’admetre que, sense el poble, no tindrien soldats per fer la guerra, pedrapiquers per construir les muralles, ni esclaus per aixecar les piràmides. Aquestes pàgines són en honor del poble tortosí. Trobareu fets, costums, treballs propis del poble de carrer. Fer sabó de casa, rentar als safarejos les bugaderes, enllustrar les sabates dels senyors, viatjar en autobús... Unes quantes estampes literàries que intenten fer present i palès allò que per a alguns és passat i escondit.