Xiquets i xiquetes de la Guerra. Memòria del Pinell de Brai

La historiadora Antònia Serres Buenaventura ha recollit els records de la gent gran del Pinell de Brai que conten les seves vivències durant la Guerra Civil i la Postguerra, quan eren menuts.

L’obra narra vint-i-set històries d’avis de la localitat, d’entre 82 i 92 anys, basades en els records de les pròpies vivències durant la Guerra Civil i la postguerra, quan eren petits o adolescents. La majoria recorda la caiguda de projectils sobre el poble ocupat, alguns l’exili cap a França fugint de l’exèrcit franquista l’abril de 1938, i d’altres la necessitat d’abandonar la vila en direcció al Baix Aragó en esclatar la Batalla de l’Ebre, el juliol del mateix any.

En la publicació s’hi poden trobar drames tan emotius com una iaia que duia en braços una nena de mesos malalta, i de tant en tant li anava aixecant el mocador amb què li tapava la cara per veure si encara vivia, a sobre d’un carro carregat camí de la Franja. O l’experiència personal d’una xiqueta que preguntava si tenia pare a sa mare: ell s’havia quedat com a refugiat a l’altra banda de la frontera i no es va retrobar amb la filla fins cinquanta anys després.

Testimonis que per a molts encara són dolorosos, perquè es van trobar immersos en totes les vicissituds d’un conflicte bèl·lic: por, fam, desconfiança, delació, repressió, violència, venjança, mort i dol.

Alhora, el llibre, el tercer de l’autora, i complement d’una altra firma seva, ‘Desfeta i recuperació, guerra i postguerra al Pinell de Brai’ (2008), relata les necessitats i les privacions de la postguerra, període que es va perllongar fins més enllà de la dècada dels quaranta, en què aquests infants, adults prematurs, van haver de deixar l’escola per treballar al jornal al camp o a la mina, o fins i tot per anar a replegar metralla, encara de ben jovenets.

(Pau Folqué) - Diari Més Ebre.